divendres, 22 de setembre de 2017

Escocia (i III)

Faré una darrera entrada sobre les vacances escoceses per comentar com es pot gaudir de la fauna en aquest país. El meu fill i jo armats amb un telescopi terrestre i la guia de la SEO vàrem albirar i identificar més de 30 espècies d'aus, apart d'alguns mamífers. Amb el meu equip actual és complicat poder fer fotos dels ocells, així que ni ho vaig intentar. Però animalons més grossos sí que em vaig animar a fotografiar algun, i el més fàcil varen ser les foques. Sabíem que era bastant fàcil trobar-ne, però la primera setmana del viatge tot i buscar-les amb insistència no les vàrem veure. Com sol ocórrer, el dia que menys ho esperàvem en el lloc on menys ho esperàvem les vàrem trobar. I a partir d'aquí ja es va obrir la sort i vàrem poder gaudir de la seva observació en 3 ocasions, sempre estirades i endormiscades i com podeu comprovar en les imatges amb molt poques preocupacions.



divendres, 15 de setembre de 2017

Escòcia (II)

 Seguint amb les imatges del viatge d'aquest estiu pujaré una sèrie de fotos del que va ser (amb diferència) el més bonic de l'experiència. Parle de les Hèbrides Exteriors, un seguit d'illes amb un paisatge colpidor i on el mar és omnipresent. La pressió turística en les illes és infinitament menor que en els "punts calents" d'Escòcia i permet jornades de solitud i carreteres buides.

La part més septentrional de l'Illa de Lewis és rocosa i amb uns penyasegats plens de vida. Des d'aquest punt fins a Canadà no n'hi ha res més que mar...


 

L'altre atractiu de les illes són les platges: infinites, amb aigües turquesa, paradisíaques, solitàries... La baixada de la marea crea uns sorrals immensos que són dignes de veure.





Aquesta va ser la part del viatge que més vàrem gaudir. Vàrem anar saltant d'illa en illa fins a Benbecula. I va ser un error no seguir fins a la darrera illa, fins a Barra. Però, així i tot, el que vàrem gaudir va ser molt i temps hi haurà per tornar alguna altra vegada i fer el recorregut complet.

divendres, 8 de setembre de 2017

Escòcia (I)

Doncs el viatge estival familiar d'aquest any ha estat a Escòcia. Ja sabeu que no és un viatge fotogràfic, però la càmera sempre ve i si surt alguna bona oportunitat la intente aprofitar. Com cada any teníem les vacances per qüestions imperatives al més d'Agost i ja sabíem que les zones més turístiques estarien petades de gent. Escòcia s'ha convertit en un destí turístic de primer orde (res a veure amb l'Escòcia que ja vàrem visitar fa uns 15 anys). I així va ser, Edinburgh va ser molt aclaparador, el Loch Ness també, i com no? la famosa illa de Skye era un formiguer ple d'autobusos. Tot i que abans de marxar ens vàrem plantejar saltar-nos Skye, finalment vàrem anar, però només que de passada. Plantar el trípode en els llocs més coneguts era una autèntica bogeria i evitar que sortís gent en les fotos per tot arreu, pràcticament impossible. Així i tot si va haver alguna ocasió es va intentar aprofitar com en aquesta foto del conegut Eilean Donan Castle.


Un altra característica important del viatge és que per primera vegada vàrem anar en autocaravana. Normalment altres anys anàvem saltant d'hotel en hotel o triàvem un apartament base des del qual fer sortides. L'autocaravana sempre havia pensat que donava un plus de llibertat de moviments. I així és, però al final he tornat pensant que, a l'hora de fer fotos, ha estat més bé un factor limitant que afavoridor: No sempre està permès o és possible fer nit a prop de les localitzacions triades; no et pots ficar per segons quins camins ni aturar en segons quins llocs quan en cotxe sí que ho faries; des d'un hotel o apartament sempre havia aprofitat per escapar-me a hores extremes mentre la família encara dormia a fer fotos, i amb l'autocaravana això no és possible, perquè la casa és el vehicle...
En general ha estat una experiència xula, però en el futur probablement tornarem al nostre sistema clàssic de viatge familiar. Aquí teniu una foto del vehicle i del cuiner començant a preparar el sopar.


I aquesta entrada ha sigut una mica l'entrada dels "contres" del viatge. En properes entregues parlarem dels "pros" que també n'hi han hagut ( i molts).

divendres, 1 de setembre de 2017

Engegant motors

Ja ha arribat l'hora de reprendre la rutina quotidiana després de les gaudides i merescudíssimes vacances estiuenques. Comence a processar les fotos del viatge familiar d'enguany. Però mentrestant vos puje aquesta imatge de la primera part de les vacances que, com sol ser habitual, va ser Mediterrània. Començant amb ganes el nou curs que segur que ens depararà moltes i bones fotos.

dimarts, 18 de juliol de 2017

Aturada estival

Com heu pogut comprovar el bloc ha restat aturat les darreres setmanes. Digam-ne que estic en un d'aquells moments d'aturada tècnica. De tant en tant està bé parar i agafar distància per valorar el que s'està fent i considerar noves opcions. Una aturada és aire fresc, és pluja de primavera. Ja van haver altres moments així i hi hauran més en el futur. Precisament el que això de la fotografia siga un divertiment ens permet aturar-nos i fer el que ens done la gana quan ens done la gana.
Així que, aprofitant a més a més la tradicional parada vacacional, de moment el bloc continuarà un temps aturat. Jo seguiré buscant la llum del far que m'indique el camí i el moment d'iniciar de nou la travessia. Bon estiu!

dimecres, 17 de maig de 2017

Convergències

Convergències matinals, d'aquelles que no cansen mai. Una més de la inesgotable costa eivissenca. Anys i anys després i encara descobrint nous racons.

dilluns, 8 de maig de 2017

Una passejada

Les imatges d'avui més que d'una sortida fotogràfica són part d'una passejada familiar. Un d'aquells vespres dolços que va acabar baixant a la cova i fent una foto que feia temps tenia ganes de fer. 



dilluns, 1 de maig de 2017

Via làctia d'Abril

Aquest any sembla que la bogeria per captar el centre galàctic a començat molt d'hora. Ja fa setmanes que a les xarxes es veuen imatges de la via làctia. Per no ser menys vàrem fer una sortida a un lloc ben fosc per iniciar aquest ritual anual de captar el centre de la nostra galàxia des del nostre humil planeta. He de dir que ha estat la primera vegada que he passat fred fent la via làctia, ja que normalment, anava a fotografiar-la de cara a l'estiu i en pantaló curt. Aquesta darrera vegada, malgrat la roba tèrmica va fer molt de fred. Gràcies al Joan Sánchez per la seva sempre grata companyia.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Un altre cel és possible

Ja fa unes setmanes que vaig fer una escapada nocturna amb el meu amic Joan. El pronòstic pintava bé, una mica de lluna i un cel obert. En arribar a la localització, encara amb llum de día, plovisquejava i de cel obert... res de res.... Ja passa. Fins i tot vàrem tindre una acolorida posta de Sol.


Després de menjar-nos l'entrepà, vàrem començar amb la feina. Sempre que he sortit de nocturnes he intentat tindre el cel més obert possible i captar quantes més estrelles millor. Però avui no era la nit de les estrelles. Comentant-ho amb el Joan em va dir que a ell li agradaven molt aquests cels per fer nocturnes. Després de rumiar-m'ho una estona vaig pensar que tenia raó, que aquests cels amb mica de volum també tenien el seu encant. Sovint ens tanquem en idees preconcebudes que tenim sobre algun tema. I és precisament el compartir amb altra gent el que ens fa obrir els ulls a coses distentes.

divendres, 21 d’abril de 2017

La misteriosa desaparició

La foto d'avui és d'una d'aquelles caletes apartades i no gaire conegudes d'Eivissa. El cas és que en aquesta cala hi havia un pantalà molt bonic, amb molta gràcia, rematat per un parell de troncs molt fotogènics. Portava esperant molt de temps (més d'1 any) a poder anar-hi en el moment que el Sol quedés alineat amb el pantalà i tenia una foto en la meva ment que volia fer. Pacientment vaig esperar i ara fa unes setmanes vaig tenir l'ocasió d'anar en les condicions que jo volia. El cas és que després de caminar una estoneta en la foscor de la nit per arribar a temps a la sortida del Sol, quan vaig arribar, ja no el vaig trobar... Potser algun temporal se l'ha emportat al meu pantalà, potser... No sé cada quant actualitzen les fotos en el Google maps, però el cas és que després d'uns dos mesos de la sorpresa de la desaparició, el pantalà encara surt al mapa de Google... El que sí que és cert és que ja mai tindré la foto que volia fer.

Improvisant alguna cosa en la cala sense pantalà.